“És un dia molt especial que ha de ser meravellós, inoblidable: com una òpera, una peça teatral, un espectacle romàntic. Des de 1987 hem fet pocs vestits blancs, més bé «off-white», pastissos o fins i tot negres sense oblidar-nos de l' or, la plata o bé estampats multicolors. Prefereixo el vel al barret. Crec que el vel representa la núvia. El ram de núvia pot substituir-se per un antic missal de família.
Aquesta idea de festa ha de formar part de la improvisació, de la llibertat individual, de la pròpia expressió. Cal crear un ambient per a un mateix, per  la seva  «tribu», dedicada als que volem i no fer un gran espectacle social per impressionar la multitud, per demostrar un nivell social o semblar el que no som.

Tothom sap que ha de ser un vestit únic, que vagi fins al límit, brodat o senzill, però espectacular. Som lluny de la idea del vestit senzill que podrà tornar, eventualment, a servir per a una altra ocasió. Ha de ser la teatralitat de la realitat, ja que és l' únic dia on realment sortim a escena”.