Inspiració
Quins són els punts de partida d’aquesta nova col·lecció?
 - Tots i cap
Evitant mirades nostàlgiques i exhausts clixés manidos, l’evolució dels abillaments per a casar-se -civil o religiosament- camina en paral·lel als canvis socioeconòmics. La poció màgica per encertar en el disseny d’un vestit de núvia és finalment imprevisible. La dissenyadora de la firma “De la Cierva & Nicolás”, Dolores, es deixa influir pel quotidià i exuberant: rescata un vers estripat d'Alfredo Li Pera que canta Gardel a ritme de tango (“teva és la seva vida, teu és el seu voler”); es deté en el retrat de l’emperadriu Isabel de Portugal que Tiziano va realitzar a Augsburg en 1548; ressuscita l’esperit de Madeleine Vionnet al construir vigorosos talls al biés; evoca la inusual percepció que Joan Miró transmet en el llenç “Etoiles en donis sexes d’escargots” (Estrelles en els sexes dels caragols, 1925); es rendeix davant un suc fred de meló amb gessamí degustat a l’ocàs de la tarda en un luxós quiosquet de Saint-Tropez; desempolsa el celebèrrim canotier de Gigi, Maurice Chevalier; reté en la seva memòria la imaginària aroma d’un lliri de la vall; ret homenatge a l’aviador Juan de la Cérvola i Codorníu, inventor de l’autogir i oncle -avi del marit de la dissenyadora… La fusió, la doctrina eclèctica de Potamón i la sàvia barreja imperen en aquest últim treball, on Dolores Nicolás ha traçat i dissenyat poèticament una col·lecció que duu per títol: “No puc. Demà em caso”

Línea
L’epicúria silueta per  vestir les noves working girl urban, que decideixin casar-se pròximament, s’allarga i s’ajusta al cos de manera insinuant i agradable, aportant sublims volums que desafien a altres línies més convencionals i avorrides, ressaltades per traços arquitectònics i espurnejants.  La núvia que vesteix un vestit de “De la Cierva & Nicolás” s’allunya de populars fashionismos i altres estampes mediàtiques que vesteixen núvies de revista. En la col·lecció “No puc. Demà em caso” es reinterpreten indumentàries integrades en conceptes futuristes però amb referències universals d’altres èpoques amb significatius moviments artístics. París i la bullícia dels anys vint desvetllen l'interès i la llibertat que les dones mostraven a l’hora de seleccionar el seu vestuari..

Teixits
Sempre s’intenta partir d’un teixit nou, bell i diferent. Les teixidures amb acabats i manipulacions artesanals destaquen en aquesta col·lecció, on sobresurten les sedes naturals amb aplicacions de motius florals brodats o superposats amb el sistema de confecció propi de l’antiga costura. Tuls, tafetans, organzins, new-guipur… conviuen i es “casen” perfectament amb els teixits de tractaments ergonòmics i tecnològics: mini-paillettes, plomes naturals desestructurades, filaments de vidre, escates de paper+seda, brodats confusos, passamaneries oníriques, pisats celestials i calats de punta llunar.
 
Colors
Els beixos de nous matisos impregnen tota la col·lecció i potencien una neta feminitat. Dolores deté en els seus vestits els ivoris dissipats que freguen als blancs aquàtics, els nacre “nenúfar”, els “xocolata blanca”, i el crema “petó de sucre”, sense oblidar altres últims blancs, “anís imperi” i “lliri de la vall”, destacant el duet que forma la gamma de beixos que il·luminen les estrelles d’un univers còsmic i desvergonyit.  

Característiques
Són vestits amb “ànima” que descobreixen la fascinant relació entre esperit i cos. Són vestits apropiats per enfrontar-se, suposadament, a un dels dies més feliços de la vida d’una dona; dones “d’ordre i comandament”. Arrabassadors dissenys que es presten a ballar un tango després de casar-te i abans de despullar-te. (“Y que yo me la llevé al río/ creyendo que era mozuela,/ pero tenía marido”  Federico García Lorca).